Pic Tempestades (3290): Refugi Corones - Llosars

Recorregut d'alta muntanya per pujar al pic Tempestades, per la vessant sud, des del pont de Corones i per la vall de Llosars. Pertany a la zona 9-Aneto-Maladeta.  Aquest cim està envoltat d'unes espectaculars i afilades crestes, de gran renom: Tempestades - Aneto i Tempestades - Margalida - Salenques. Itinerari molt còmode i agradable, fins passat l'ibón petit de Llosars, on el caos de rocs i pedres fa més feixuga la progressió. 

   

Ruta circular: Sí, lineal.

Sortida i arribada: Pont de Corones (Refugi Vallibierna o Corones).

Temps total: 7h42'   Sense parades:  6h15'   Ritme: Ràpid.

Dificultat: Moderat (F+)     Esforç: 3/5

Distància: 11,84 km.     Desnivell:  +1367 m. 

Alçada mínima:  1950 m.   Alçada màxima:  3290 m.

Cims:  Pic Tempestades (3290).

De interès: Refugi de Vallibierna o Corones, d'accés lliure, amb dues lliteres de fusta, taula, xemeneia i amb capacitat per a 15 persones. 

Acompanyants: Jordi Paredes.

Recomanacions: Ulleres de sol i crema protectora, tant en temporada estival com nival. Casc per a possibles caiguda de pedres en el tram final d'ascensió.

Mapa: Editorial Alpina, Aneto-Maladeta, 1:25.000.

Aproximació: Des de Lleida, capital de província, agafar l'autovia A22 direcció a Osca. Deixar-la en la sortida 51, seguint per la N-240 fins a les proximitats de Barbastro, on seguirem direcció a Graus per la N-123. Passat aquest poble, seguim per la mateixa carretera, ara dita A-139. Abans de Campo, agafem la N-260 i la deixem a Castejón de Sos, on seguim un altre cop per la A-139. Seguint aquesta, passem el poble de Benasc, i carretera amunt, fins el trencall a ma dreta, cap el Pla de Senarta. Una pista, apta per a cotxes, ens porta en 9 km. fins el Puente de Coronas, a tocar del refugi lliure de Vallibierna o Corones. Aquesta pista els mesos de juliol, agost i meitat de setembre està tancada als vehicles, hi ha un autocar que ens puja, o bé, una caminada de 2h15'. 
Des del Pla de Senarta o Benasc surten els autocars.

Descripció: Des del refugi lliure de Vallibierna o Corones, es segueix una breu i pedregosa pista, que es transformarà sobtadament en un camí, seguint els senyals del GR-11, direcció est, per la vall de Vallibierna, en suau ascens.
Deixarem de banda un trencall a l'esquerra, que de seguir-lo pujaríem pel barranc de Corones, fins el coll de Corones, itinerari d'ascens a l'Aneto.
     

Riu Vallibierna. Tram de bosc seguint el GR-11.

Trobarem un trencall, cap a la dreta, que no hem de seguir. Aquest ens portaria fins el coll de Culebres i l'ascens a la Tuca de les Culebres i pic Vallibierna.
Un tram de pujada més costeruda, dóna pas a la Pleta de Llosars.
Aquí un pal indicador separa el GR-11, que segueix cap a la dreta direcció als ibons de Vallibierna, amb la ruta que hem de seguir, direcció als ibons de Llosars.
La Pleta de Llosars (2200), 40', és una plana on el torrent nega bona part del terreny, força humit. Per evitar mollar-nos, es preferible seguir per la part esquerra, amb fites, vorejant la plana.
Un camí molt còmode de seguir, amb fites, però força dret, guanya alçada proper al torrent, que el tenim a la nostra dreta.
   

Ja es poden veure els espadats de la cresta.

A mida que pugem, podem observar en la totalitat la Pleta de Llosars, 
   

La Pleta de Llosars, amb el torrent serpentejant-la.

i com no!! el ratllat pic del Vallibierna (3067) i la tuca de les Culebres (3062).
   

Pic de Vallibierna i tuca de les Culebres.

Arribem a l'ibón de Llosars (2480), 1h21'. Ibón encaixonat en el circ que formen les crestes de Llosars a banda occidental amb les crestes de Tempestades a banda oriental.
   

Ibón de Llosars.

Després d'una refrescada, voregem l'ibón per la part sud, fins un torrent que cau de la dreta.
A contracorrent, seguim la llera per un tram encaixonat i dret, fins el petit ibón de Llosars (2510), 1h32'.
   

Ibón petit de Llosars.

Rodegem per la ribera nord, i seguim per traços herbacis en mig de terreny rocós. A partir d'aquest punt s'ha d'estar atent a les fites, ja que el terreny deixa pas a un caos total de rocs i el "camí" més assequible és el marcat per les fites. 
   

Una gran pala de rocs i pedres polides, fins el mateix cim del Tempestades.

Un cop veiem els cims que conformen la carena cimera, haurem d'anar cap el nord (girant un xic a l'esquerra), directes cap el nostre objectiu del dia.
El tram de blocs rocosos transcorre entre la cresta de Tempestades a l'esquerra i la cresta que conformen els pics de Tempestades, Margalida i Russell a la dreta.
   

Al fons el pic Tempestades, amb la cresta del mateix nom, que cau cap a l'esquerra.

No cal dir que la progressió és lenta i farragosa, tenint sempre el pic Tempestades davant nostre. 
A més alçada, es pot veure l'accés al pic Russell, una cornisa diagonal que ens porta fins el cim (F+).
   

A l'esquerra la cornisa i canal de pujada al pic Russell. A la dreta i separada per una bretxa, l'agulla SW Russell.

Resseguim la base de la cresta entre el Tempestades i el Margalida, per començar a enfilar-nos, a vegades amb l'ajuda de les mans, per un tram força dret, que ens portarà fins la cresta, molt a prop del cim.  
   

Cresta Tempestades-Margalida. A sota Jordi Paredes pujant els darrers metres cap el cim.

Si es segueixen les fites, hi podem trobar petites traces de camí, que es difuminen en un mar de blocs i pendents notòries.
   

Des del cim del Tempestades, podem veure mig tapat pels núvols el pic Margalida i al costat, el pic Russell, més planer.

Es recorre un curt tram per la cresta molt fàcil, fins el cim del pic Tempestades (3290) (F+), 3h40'.
   

Des del cim del Tempestades, el pic Aneto i l'espatlla de l'Aneto.

El vessant nord és tapat pels núvols, amb un intens aire fres. Tot i això, tenim pensat dinar en el cim, ...sense preses. 
   

Gaudint del dia, des d'un petit vivac a prop del cim.

Des del cim, podem gaudir de l'espectacularitat de la cresta Tempestades-Aneto, 
   

Afilada cresta Tempestades - Espatlla d'Aneto - Aneto.

del proper pic de Vallibierna i el recorregut per on hem pujat,
   

Vistes cap a la vessant sud, amb el Vallibierna i el Turbón. A fons, la pleta de Llosars.

encara que tapats pels núvols, de la resta de cims no tant propers com l'Aragüells, Eristes, Posets, Bachimala, ...
   

Vistes des del cim, cap el sud-oest, amb el Posets, Eristes, Bachimala, ...

i de la creu del cim més alt dels Pirineus, l'Aneto.
   

Es pot observar la creu dalt del cim de l'Aneto.

De baixada, es segueix el mateix camí que de pujada. Hem apurat l'estada en el cim i ara ens anirà just arribar de dia al refugi.
Amb cura, es va baixant entre els blocs de pedres, fins el petit ibón de Llosars (2510), 5h17'.
A partir d'aquí, el camí és més ràpid i còmoda.
Enseguida trobem l'ibón de Llosars (2480), 5h21', un cop baixada la torrentera encaixonada. 
   

Ibón de Llosars, de tornada, apurant les darreres llums del dia.

Tot comentant la jugada, ens plantem en la Pleta de Llosars (2200), sense adonar-nos, amb un bon ritme, apurant les darreres llums del sol.
   

Pleta de Llosars, abans que es faci fosc. Al fons, el pic Russell.

Enllacem amb les marques del GR-11, que ens porten seguint la vall en suau descens, fins el refugi de Vallibierna o Corones (1950), 6h15'.  

Totes les fotografies han sigut digitalitzades de diapositives.

Pots veure el track del recorregut a wikiloc.

Dóna vida al blog, deixant la teva opinió o comentari. Gràcies.