12 de juliol del 2017

Refugi J.M.Blanc - Collada de Saburó - Refugi Colomina

Segona etapa seguint l'itinerari dels Carros de Foc. En aquest recorregut anirem sortejant molts estanys i estanyols. Es una etapa curta però de grans vistes, de contrastos de blaus i verds. La collada de Saburó de fàcil pujada, tanca la Coma del Cap de Port rodejada de cims que superen els mil nou-cents metres, per l'altre vessant, veurem els estany a vista d'ocell.

   


Ruta circular: No. (etapa 2 de 5). 
Sortida: Refugi Josep Maria Blanc. 
Arribada: Refugi de la Colomina.
Temps total: 6h53'   Sense parades:  4h29'    Ritme:  Pausat.
Dificultat:  Fàcil.     Esforç: 1/5.
Distància: 8,42 km.    Desnivell:  +472 m.
Alçada mínima:  2315 m.    Alçada màxima:  2667 m.
De interès: En aquestes 5 etapes, només farem mitja Carros de Foc, fent la divisió des del refugi de l'Estany Llong cap el refugi d'Amitges, passant pel Portarró d'Espot.
Carros de Foc: Els Carros de Foc és un recorregut d'alta muntanya que uneix els diferents refugis que hi ha dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i estany de Sant Maurici. Tots els camins estan força fressats i marcats amb diferents colors, ja siguin part del GR (blanc i vermell) o dels propis Carros de Foc (groc). Es pot fer per lliure o comprant un forfet on podrem segellar al pas de cada refugi. Existeix la modalitat Skyrunner, on un determinat cap de setmana (mes de setembre), donen l'opció de completar -o intentar completar- tota la volta en menys de 24 h. Per a més informació o per la compra de forfets, es pot consultar en la pàgina oficial dels Carros de Foc
Acompanyants: Alícia.
Recomanacions per a les 5 etapes: Zona amb canvis sobtats de climatologia, tant s'ha de portar estris pel sol (ulleres, gorra, crema protecció) com pel fred (guants, braga, jersei polar). Portar una funda de llençol en comptes de sac, en tots els refugis tenen mantes. Recanvi de piles pel frontal. En els refugis hi ha pressa de corrent, per carregar mòbils i altres bateries (abans que marxi el sol i les plaques solars deixin de funcionar). Portar un mapa de la zona i si es possible un gps, encara que els camins estan molt fressats i marcats. Cantimplora de 1,5 litres. Pals de tresc i un bon calçat, adient per l'alta muntanya. Reservar amb molta antelació les pernoctes al refugi, la gran afluència de caminants i els pocs llits, poden tirar per terre les esperances de fer els Carros de Foc.   
Mapa:  Editorial Alpina, Carros de Foc, escala 1:25.000.
            Editorial Alpina, P.N.St.Maurici-Aigüestortes (2 mapes), escala 1:25.000. 
Aproximació:  En ser un recorregut per etapes, mirar l'aproximació de l'etapa núm. 1, fins l'aparcament de Prat de Pierró
Es pot accedir al refugi de J.M.Blanc des d'Espot -pont de Feners-, seguint el GR-11.20, 13,2 km., desnivell +1000 m., 4,30 h. 
      
Descripció:  Deixem el refugi J.M.Blanc enrere, seguint el camí que porta a la pista. Es segueix cap a la dreta, on trobem de front l'estany Negre de Peguera, amb els cims que tanquen la coma de l'Estany Negre.
   
Des de l'estany Negre de Peguera, la cresteria des del pic Montanyó fins el pic de la Mainera.
Es supera un promontori, curt però dret. Des de dalt, podem veure la grandària de l'estany Negre de Peguera, el més gran d'aquesta vall.
La baixada, ens porta al peus d'aquest estany. Primer creuarem un pont de troncs,
   
Pont de troncs per creuar una sortida d'aigua de l'estany Negre de Peguera.
per de seguida arribar a la pressa d'aigua en forma d'escales de l'estany Negre de Peguera, 20'.
  
Pressa d'aigua, en forma d'escala, de l'estany Negre de Peguera.
El camí agafa pendent, sortejant trams rocosos i sempre seguint les estaques pintades de blanc i vermell. L'estany Negre comença a agafar grans dimensions.
   
L'estany Negre de Peguera.
Una curta canal, fàcil de pujar, ens porta fins a dalt.
   
Seguint les marques del GR-11.20, tram de forta pujada.
Ara per terreny més planer, molt agradable de caminar, anirem contornejant estanys.
El primer, l'estany de la Coveta, 42'.
   
Estany de la Coveta.
Una suau pujada, ens porta fins un estanyol, prop de l'estany de la Llastra.
   
Estanyols de la Llastra.
I enseguida ens trobem l'estany de la Llastra, 57', en l'entrada d'aigua a aquest.
   
Estany de la Llastra.
Un seguint de prats amb aiguamolls, ens porten fins la bifurcació cap a la collada de Saburó, 1h06'.
   
Aiguamolls de camí cap a la bifurcació de la collada de Saburó.
Pal indicatiu de la bifurcació cap a la collada de Saburó o el coll de Monestero.
Continuem per les marques del GR-11.20, ara gairebé sempre de pujada, no gaire pronunciada.
Un cop agafada alçada, podem observar els estanys que hem deixat enrere.
   
Estany de la Llastra, pujant cap a la collada de Saburó.
Seguim el curs del rierol que baixa l'aigua d'un a altre estany, per camí molt fressat.
Un primer estanyol, des d'on podem veure el tancament de la vall, amb el pic de la Mainera (2904) imponent.
   
Un primer estany, abans de l'estanyet Cubeto. Al fons, la coma del Cap de Port amb el pic de la Mainera.
No gaire lluny, trobem l'estanyet Cubeto, 1h30', que el deixem a l'esquerra.
   
Estanyet Cubeto.
Una curta pujada, i l'últim estany d'aquesta vall, l'estany del Cap de Port, 1h42'.
   
Estany del Cap de Port.
Aquest estany, força allargassat, es voreja per la dreta, guanyant alçada progressivament.
Al final de l'estany, el pendent s'incrementa, per terreny més rocós.
   
Agafem alçada per pujar cap a la collada de Saburó. Darrere, el pic de la Mainera.
Ara ja tenim de front la collada de Saburó, el pendent s'incrementa un xic més.
   
La collada de Saburó.
Ja podem veure al complet l'estany del Cap de Port i el pendent que hem superat.
   
L'estany del Cap de Port, des de molt a prop de la collada de Saburó.
Collada de Saburó (2667), 2h24'.
   
Collada de Saburó (2667).
No cal dir que des del coll, les vistes, sobretot cap a la vessant sud, són esplèndides, a més d'observar els cims que ens envolten i de més llunyans.
   
Des de la collada de Saburó, vistes cap a l'oest.
Per  guanyar en perspectives, seguim la carena que puja cap el tuc de Saburó, no gaire tros, fins a un petit planell, suficient per veure els estanys que en una estona visitarem.
  
Des de la collada de Saburó, els estanys de Saburó, de Mar i de Colomina. Més a l'esquerra l'estany Frescau.
Els pics de Tort (2881), dels Vidals (2904) i de Mar (2848).
   
Els pics de Tort, dels Vidals i de Mar.
I els més llunyans com el pic Gran del Pessó, les Mussoles i Morrano, que tanquen pel sud-est el Parc Natural.
   
Des de la collada de Saburó, els pics Gran del Pessó, les Mussoles i Morrano.
Tornem fins la collada de Saburó (2667). (La pujada i baixada per la carena, no estan comptabilitzades en el temps acumulatius de la sortida).
La baixada es força dreta, amb trams de camí molt pedregosos i maldestre de caminar. Davant ens trobem l'estany de Saburó, amb la cubeta força buida i terrosa.
   
Baixant de la collada de Saburó, l'embassament de Saburó molt buit.
Creuarem un tram en mig de roques, sempre amb marques, fins al peu de la cubeta, 2h39', on el sender planeja tot voltejant l'estany.
   
Vorejant la cubeta de l'estany de Saburó, molt buit.
Hi ha una bifurcació de camí. El més marcat tendeix a girar cap a l'esquerra, tot arribant a un petit prat, aquest no és el camí a seguir, però sí val la pena arribar-s'hi, per veure els tres estanys: de Mar, Frescau i Colomina
   
L'estany de Mar, l'estany Frescau (esquerra) i de Colomina (dreta).
S'ha de seguir voltejant la cubeta, encara que el camí sembli "menys fressat".
Des de l'altre banda de l'estany de Saburó, podem veure la collada de Saburó, amb el tuc de Saburó i el punxagut pic de la Mainera.
   
El tuc de Saburó (2912), la collada de Saburó (2667) i el punxegut pic de la Mainera (2904).
Després d'una pujada, tornarem a baixar, on podem veure una de les parets de la pressa de l'estany, a la dreta. 
En una zona més planera, hi ha una bifurcació de camins, amb pal indicador, 3h24'. Cap a la dreta, refugi E.Mallafré, de front i pel camí més fressat, el nostre, cap el refugi de Colomina.
   
Pal indicador de bifurcació de camins: Cap el refugi E.Mallafré o el refugi de Colomina.
Una curta pujada, ens condueix cap el pas de l'Ós, 3h28', pas entre dues grans roques i d'obligat pas si es vol baixar cap el refugi de Colomina.
   
Pas de l'Ós, per la cara nord, molt més planera que la sud.
Baixada molt pendent, sorrenca i relliscosa, ...l'han arranjat amb petites escales, tant per ajudar a baixar/pujar com per a la degradació d'aquest espai.
   
Baixant del pas de l'Ós, amb forta baixada. Al fons l'estany de Mar.
A mida que baixem, ens trobem el gran estany de Mar i més enllà l'estany de Colomina, tots dos amb un blau encantador!
   
L'estany de Mar i l'estany de Colomina, baixant del pas de l'Ós.
El camí fa una gran llaçada, i molt a prop de les aigües de l'estany, comença a planejar, tot vorejant-lo, 3h53'.
L'espectacularitat del pas de l'Ós es veu des del vessant de l'estany de Mar, molt més marcat en mig de dues grans roques i en forta pujada.
   
El Pas de l'Ós, vist des del sud, amb la piràmide del pic de la Mainera a la dreta.
Arribem a la pressa d'aigües de l'estany de Mar. Davant comença l'estany de Colomina, 4h02', on podem veure a l'altre banda, el refugi.
   
Estany de Colomina. En el extrem oposat, es pot veure el refugi.
També el voltegem, a tocar de l'aigua.
   
Des de l'estany de Colomina, els cims que tanques aquesta conca lacustre.
Un cop passada la pressa d'aigües, trobem una bifurcació, 4h25': a la dreta ens porta cap el refugi d'Estany Llong -camí que farem demà- i de front, cap el refugi, que des d'aquí podem veure molt a prop.
   
Pal indicador: cap el proper refugi de Colomina o cap el refugi d'Estany Llong.
Arribem al final de l'etapa, en el refugi de Colomina, 4h29', propietat de la FEEC. 
   
Refugi de Colomina.
Pots veure el track del recorregut a wikiloc.

Dóna vida al blog, deixant una opinió o comentari, gràcies.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies pel comentari !!