El Ferran (983), des d'Oix

Tot i ser un cim inferior als mil metres, les vistes valen fer l'esforç de pujar-ho. Visita al paisatge típic de l'Alta Garrotxa: esplèndids boscos d'alzines i boixedes, baixades i pujades constants, pedregam i roques, esglésies i ponts romànics, masos en ruïnes d'una època en que viure en aquesta zona era duríssim, Talaixà, Oix, ...

   

Ruta circular: Sí.

Sortida i arribada: Oix.

Temps total:  7h19'   Sense parades:  6h01'   Ritme:  Moderat.  

Dificultat:  Fàcil.    Esforç: 1/5.

Distància: 17,7 km.    Desnivell: +937 m.

Alçada mínima:  338 m.    Alçada màxima:  983 m.

Cims:  El Ferran (983).

De interès:  Talaixà, petit poble dispers, on trobem el refugi lliure "Can Torner" i un de guardat regentat pel Ctre.Exc.d'Olot, preferible trucar abans de presentar-s'hi, per agafar les claus. 

Església de Santa Maria d'Escales (s.X). 

Església de St.Martí de Talaixà (s.XVII). 

Acompanyants: Òscar.

Recomanacions: Portar abundant aigua els dies de forta calor. Molt aconsellable pals de tresc. En algun tram del recorregut és de molta ajuda el GPS.

Mapa: Editorial Alpina, Alta Garrotxa, 1:25.000.

Aproximació: Des d'Olot, capital de la Garrotxa, s'agafa l'autovia A-26 direcció a Figueres. La deixem en la sortida a Castellfollit de la Roca. Creuem aquesta població i seguim per la carretera GIV-5221 direcció Beget, on arribarem a la població d'Oix, on només entrar, hi ha un ampli aparcament.

  

Descripció:  Davant de l'església de Sant Llorenç, trobem un pal indicador amb un munt de rutes que surten o passen per aquesta població d'Oix. Nosaltres seguirem "La ruta del Grau d'Escales", marcada amb pintura groga.

Baixem les escales fins a l'aparcament. A l'entrada del poble, entre una casa i el conreu, surt un corriol, que ens portarà fins el camp de futbol. 

Seguint de front, ens trobem una torre elèctrica. Just darrere, el camí tomba a l'esquerra, baixant a la llera de la riera d'Oix. 

Enseguida ens trobem el pont d'Oix, també conegut com a pont Romà, tot i ser romànic, per on creuarem a l'altra banda de la riba.
   

Pont d'Oix.

El camí planer, va allunyant-se de la riera, avançant en els límits de la zona de conreus.
  

Camí vora els conreus, seguint marques grogues.

En una bifurcació, es gira a l'esquerra i es travessa la plana de conreu, dirigint-nos cap a un mas, situat al ben mig del pla d'en Pei.
   

Mas en el pla d'en Pei.

Es volteja aquesta construcció, per pujar fins a un visible pal indicador.

Cruïlla de camins del pla d'en Pei. Seguirem cap a l'esquerra, seguint la ruta del Grau d'Escales.
   

Pal indicador en el pla d'en Pei.

Ens endinsem en el bosc, molt humit, guanyant alçada tímidament.
   

Creuant el bosc, direcció al pont Trencat.

En una de les clarianes, podem veure l'objectiu del dia, el pic Ferran amb la seva espectacular cresta al davant.
   

La cresta del Ferran. El cim és el punt més elevat de la dreta.

Iniciem una davallada, fins a trobar la pista, a tocar del pont Trencat o de Cal Xicot.
   

Pont Trencat o de Cal Xicot.

Creuat el pont, deixem la pista per un camí a la dreta, amb els indicador cap a l'església de Sta.Maria d'Escales.
   

Indicador passat el pont Trencat. Deixem la pista.

Aquest camí ressegueix la riera de Beget a una certa alçada. 

Passem vora les ruïnes de Can Mel. No gaire lluny d'aquest punt, hem d'estar atents, ja que deixarem aquest camí per girar a la dreta, en forta baixada. La pintada del gir no està gaire a la vista, però si trobarem la X en els arbres d'en front.
   

Deixem el camí, agafant un trencall, poc visible, cap a la riera de Beget.

Es baixa directament cap a la riera de Beget. Per creuar-la, superem unes roques i passem per sobre un pont de ferro. Pel polit de les roques, aquesta riera canalitza força aigua.
   

Pont de ferro per creuar la riera de Beget.

Iniciem una pujada, primer en ziga-zagues, després per terreny més pedregós.
   

Camí rocós, pujant cap El Puig.

Dalt del turó, les ruïnes d'El Puig. Uns metres més avall, trobem la cruïlla (important per que passarem de nou més tard) on girem cap a la dreta, direcció a l'església.
   

Cruïlla de camins i pal indicador en El Puig.

Un camí molt fressat, gairebé sempre tendint a baixar, travessant unes pedreres que cauen de la cresta del Ferran, arribem a l'església de Sta.Maria d'Escales.
   

Església de Santa Maria d'Escales.

Interior de l'església de Santa Maria d'Escales.

Aquí acaba el trencall de la ruta del Grau d'Escales. Ja no trobarem cap marca groga, si algunes fites.

Retrocedim fins a l'entrada del "complex", on el camí va guanyant alçada cap a l'esquerra, primer per bosc més obert, més amunt més frondós i amb més pendent.
   

Camí que surt de l'església cap el coll.

Hi ha una bifurcació, no gaire clara sobre el terreny (molt aconsellable el GPS). El trencall surt cap a la dreta en pujada i no és tant fressat com el camí que seguim, que tendeix a planejar.
   

Bifurcació, s'ha de seguir a la dreta.

En tot moment, seguim pujant. Més endavant, el camí es torna més clar, trobant fites.
   

Camí de pujada cap a la cruïlla dels colls.

Creuem una tanca de barrots d'arbre, on hi ha escrit "Als colls" i senyalitzat amb una fletxa.

No gaire lluny, trobarem una nova bifurcació, aquesta molt clara. Deixarem el camí planer del front per seguir el de la dreta, amb més pendent.
   

Nova bifurcació, on seguirem pujant.

Una curta pujada, ens situa en la cruïlla dels colls, ben indicada amb grans fites. Tenim dues possibilitats: girar a l'esquerra per pujar cap el coll de Terres o seguir de front per pujar cap el coll de la Bassa. Totes dues opcions estan pintades en les roques, en color blau.
   

Cruïlla dels colls: A l'esquerra cap el coll de Terres, i de front, cap el coll de la Bassa.

 Decidim seguir cap el coll de la Bassa.
   

Indicador en la cruïlla, cap el coll de la Bassa.

A mida que pugem, a l'esquena, podem veure la cresta del Gall, cresta que puja fins el puig de Bestracà, i al fons els Pirineus nevats.
   

A mida que pugem cap el coll, podem veure la cresta del Gall i el puig de Bestracà.

Una darrera i més pendent pujada, ens porta fins el coll de la Bassa (629).
   

Coll de la Bassa.

No seguim el camí que continua de front, que ens portaria fins la balma del Corneta! 

A l'esquerra, segueix pujant entre el bosc, aquí predominen els pins, per flanquejar i voltejar el puig de Plansesserres. 

En les immediacions d'aquest, el pendent es perd per complet, arribant a Plansesserres, on iniciem el volteig al puig. 
   

Plansesserres, envoltat de pins.

Tornem a davallar, per camí molt remogut per les bestioles del bosc, fins el coll de Terres (747).
   

Coll de Terres (747).

Girem cap a la dreta, on molt a prop trobarem, senyalitzada amb una fita, un trencall a la dreta que baixa cap el grau Sadidorta i Sadernes. Aquest trencall el passem de llarg i seguim pujant.

Després d'unes curtes ziga-zagues, el camí transcorre per una estreta lleixa, airosa, amb grans vistes i estimball.
   

Lleixa on passa l'estret camí.

Anem guanyant alçada en mig d'un bosc de pins i alzines, tram molt agradable de caminar, arribant al Pla de Ferran, zona més planera.
   

Pla del Ferran.

La pineda dóna pas a les boixedes i alzines. El plàcid camí, es converteix en un pedregam i el pendent es comença a intensificar. Pugem vora la cresta est.
   

Pujant entre boixedes, per camí rocós.

La part final abans d'arribar al cim és més oberta però amb molta més roca.
   

Arribant al cim. El darrer tram de pujada, és molt rocós i pedregós.

Fins arribar al cim del Ferran (983), coronat per la Senyera i un petit pessebre.
   

Cim del Ferran (983). Al darrera, la serra de Bestracà.

A la banda sud, les vistes estan tapades per alzines. La resta és de gran panoràmica: la cresta del Ferran - cresta del Gall - turó de Bestracà,...
   

Des del cim, la cresta del Ferran, la cresta del Gall i la serra de Bestracà.

... la serra Cavallera, amb el puig Estela i el puig del Pla de les Pasteres, separats pel coll de Pal, ...
   

Des del cim, mirant cap a l'oest.

... cap el nord, els Pirineus, des de el puig Cerverís fins el Costabona, passant pel Balandrau, les Borregues, Gra de Fajol, Bastiments, ...
    

Els Pirineus cap el nord.

... Més propers, el puig de Comanegra, el puig de Sant Marc, la Creu de les Marietes, i al nostres peus, Talaixà.
   

Cap el nord, els cims més propers i Talaixà ocupant el petit prat.

Iniciem la baixada pel mateix lloc per on hem accedit al cim. Enseguida trobarem, en el llindar del bosc, una marca vermella. Agafem el trencall, que marxa a l'esquerra, en forta baixada.
   

Molt a prop del cim, el trencall cap a Talaixà, marcat amb pintura vermella.

En tot moment, el camí està senyalitzat amb taques vermelles i algunes fites. Hi ha un pas un xic delicat, on trobem una corda per ajudar-nos, tot i que si es va amb compte, no és necessària.
El terreny més abrupte del inici es transforma en un divertit camí, amb baixada constant, fins a sortir del bosc, arribant al coll de Talaixà (753) i uns metres més enllà, al "poblet" de Talaixà. Consta d'un seguit de cases aïllades i en estat ruïnos, a excepció del refugi, tant el guardat propietat del Ctre.Exc.d'Olot com el lliure. A prop d'aquestes construccions, es troba l'església de St.Martí de Talaixà.
   

Coll de Talaixà (753), darrere el poblet.

Hi ha unes magnífiques vistes cap el Bassegoda, el Faig Gros i els cingles de Gitarriu i el Ferran.
   

Des de Talaixà, el Bassegoda i el Faig Gros amb els cingles de Gitarriu.

El Ferran (983), des de Talaixà.

Des del coll de Talaixà, passa el GR-11, que seguirem direcció a Beget. Camí en constant baixada, travessant atapeïts boscos i molt ben senyalitzats amb marques blanques i vermelles.
   

Seguint el GR-11 direcció a Beget.

Bosc d'alzines proper al Vaquer.

En arribar a una zona de bancals, s'ha d'estar atents a les pintades, ja que hi ha diverses corbes i trencalls on és fàcil despistar-nos. 
Passarem a tocar d'El Vaquer, gran mas, en reconstrucció.
   

El Vaquer.

Esplèndida vista de la vall d'Hortmoier, la serra de Bestracà i la cresta del Ferran.
   

La cresta del Ferran, amb el cim a l'esquerra, des del Vaquer.

En aquest punt, el camí es transforma en pista, apta per 4x4. Fem un seguit de llargues llaçades en mig de camp de pastures.
En tornar a endinsar-nos en el bosc, s'ha d'estar atents en un revolt cap a la dreta, on haurem de deixar la pista, en el Collell, seguint de front amb marques molt visibles.
   

El Collell, deixem la pista.

Iniciem una suau davallada. A mida que avancem, el pendent s'intensifica, el camí es transforma en acanalat, fins a sortir de nou, a la pista.
   

Camí acanalat, baixant cap el Samsó.

La seguim uns pocs metres cap a l'esquerra, on la deixarem just en les ruïnes del mas del Samsó.
   

Desviament a l'esquerra, davant les ruïnes del Samsó.

En suau baixada, anem directes cap a la Palanca del Samsó. Abans d'arribar-hi, trobarem una cruïlla de camins amb un pal indicador. 
   

Desviació cap el grau d'Escales.

Retrobem la ruta del Grau d'Escales, seguint-la cap a l'esquerra.
Després de creuar un torrent, iniciem una pujada en mig d'un humit bosc. El camí pedregós es va apropant al grau d'Escales, pas entre la cresta de Ferran -a l'esquerra- i la cresta del Gall -a la dreta.
Sortim del bosc i passem per un pas estret, amb un camí molt arranjat i pedregós, amb imponent estimball a banda dreta, estem en el Pas dels Liberals.
   

Pas dels Liberals - Grau d'Escales.

Un cop creuat aquest espectacular pas, ens dirigim per terreny força planer fins a la cruïlla de camins d'El Puig. Seguim un camí, molt fressat però no assenyalat en el pal indicador, que davalla cap a la dreta.
   

Cruïlla de camins i pal indicador d'El Puig.

Una constant baixada, ens porta a creuar la riera de Beget, completament seca. A l'altre banda de la riba, iniciem una nova pujada, en mig d'un bosc molt verd.
   

Creuant el bosc un cop superada la riera de Beget, anant cap el pont Trencat.

El pendent es transforma en suau baixada, passant pel punt on aquest matí hem trencat per un corriol cap a la riera. Continuem de front, fins el pont Trencat.
Per no passar pel mateix camí del matí, seguim la pista, més monòtona però directa.
   

Seguint la pista, el pla d'en Pei.

Passem a tocar de Can Pei. Una mica més endavant, enllacem amb la carretera, molt a prop del poblet d'Oix.


Pots veure el track del recorregut a wikiloc.

Dóna vida al blog, deixant una opinió o comentari, gràcies.